Vivim al mateix món, però el veiem diferent
Entendre i orientar-nos pel món que ens envolta implica uns processos mentals que constantment posem en marxa inconscientment i que depenen de cada persona, de les seves capacitats, experiències i contextos socials, vegem-ne uns exemples:
“Jo no em sé els noms dels carrers del meu barri, digue’m a prop de quina botiga està i sabré on he d’anar.”
“Fa estona que llegeixo sense saber què em diu, he de tornar enrere constantment”
“Si m’expliquen una cosa, hi ha un moment en vaig dient que sí, però ja estic pensant en el dinar.”
Potser ens podem sentir identificats en aquests exemples i diriem que forma part de la nostra manera de ser. Pensem per un moment en l’alumnat d’una escola, en la diversitat de maneres d’entendre el món i de relacionar-se. No tothom té les mateixes estratègies per orientar-se, ni pot fer servir els mateixos mecanismes, les diferències no sols rauen en l’edat, també en les habilitats personals.
Per la majoria de l’alumnat l’entorn pot ser que sigui fàcilment comprensible, gaudeix d’un bon accés a la informació i davant de les dificultats desenvolupa eines compensatòries de manera inconscient.
Tanmateix, cal entendre què pot suposar per alguns alumnes conviure en un context on l’entorn sovint se’ls presenta confús i angoixant. Un centre on hi ha informació incomprensible, plena d’estímuls hostils, en definitiva un entorn que no els té en compte.
El marc escolar és un context en què convergeixen multitud de factors diferents, una microsocietat on impera una gran diversitat de maneres de pensar, de sentir i d’expressar-se.
En aquest marc és on apareix la necessitat de millorar l’accessibilitat cognitiva, d’obrir el centre a diferents realitats de fer-lo acollidor i comprensible.
No es tracta d’adaptar-lo, sinó de transformar-lo.
L’accessibilitat cognitiva, un concepte nou
Entenem l’accessibilitat cognitiva a l’escola com el conjunt de mesures que es promouen per garantir la comprensió de tots els elements que la conformen; les informacions, els espais i els processos.
Quan procurem per l’accessibilitat cognitiva no sols promovem la comprensió, també fomentem l’autonomia de l’alumnat en els desplaçaments, la presa de decisions, la predictibilitat, i l’accés als serveis que s’hi ofereixen.
L’accessibilitat cognitiva té un marc legal definit en l’àmbit internacional (La Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat del 2006, article 9) en l’àmbit nacional (Reial Decret 1/2013 de 29 de novembre, Llei general dels drets de les persones amb discapacitat i inclusió social, on apareix el concepte d’accessibilitat universal) i en l’àmbit Català la Llei 13/2014 d’accessibilitat. Recentment, s’ha aprovat el Codi d’accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023), que obliga, en l’article 135, els centres educatius a garantir recursos d’accés a la informació i comunicació accessible.
I a l’escola cal?
Doncs si, i no només per l’exigència dels protocols que emana de la legalitat vigent, sinó també per l‘evident realitat de què a l’escola hi conviuen múltiples maneres d’entendre l’entorn.
L’escola és un espai on conviuen més de cinc-centes persones cada dia, que s’enfronta al repte de la inclusió plena de l’alumnat fent front a una demanda de la societat que tensiona els equips professionals i ens fa reformular mètodes i recursos.
Implementar l’accessibilitat cognitiva és una mesura universal necessària i imprescindible a dur a terme en un centre educatiu. És una responsabilitat per part de l’equip pedagògic, però no sols com una obligació burocràtica, és una oportunitat de guanyar coherència educativa, un recurs que activa molts beneficis a tota la comunitat.
Desgranem els beneficis
A priori pot semblar que l’accessibilitat cognitiva es dirigeix principalment a persones amb dificultats de comprensió de l’entorn, però també té molts beneficis comunitaris. Exposem primer els guanys per tota la comunitat educativa:
Molts conflictes, demandes d’atenció, frustracions i alteracions de la conducta tenen l’origen en un entorn que es percep com a imprevisible, hostil i incomprensible.
En els aspectes comunicatius cal que ens plantegem:
- Són les normes enteses per tots de la mateixa manera?
- Donem a tothom les mateixes oportunitats d’expressar-se?
- L’entorn fomenta el sentit de pertinença de tot l’alumnat?
Assegurar aquests aspectes són eines que oferim per la provenció dels conflictes, Paco Cascón Soriano exposa que el conflicte no cal evitar-lo, sinó dotar a la persona dels mecanismes oportuns per encarar un conflicte amb igualtat de condicions i amb estratègies comunicatives oportunes. Aquí és on l’accessibilitat cognitiva juga un paper fonamental per la millora de la convivència i la resolució efectiva dels conflictes.
L’escola que vetlla per l’accessibilitat cognitiva és un centre compromès amb la inclusió, que denota una imatge corporativa i institucional sòlida i eficient. Aquests són beneficis que van molt més enllà d’un col·lectiu determinat.
La implementació de mesures d’accessibilitat cognitiva beneficiarà de manera positiva a persones amb dificultat per comprendre l’entorn, mirem alguns exemples:
- Alumnat amb discapacitat intel·lectual, autisme (TEA) o TDAH.
- Alumnat d’incorporació recent o amb dificultats amb la llengua vehicular del centre.
- Alumnat amb trastorns del llenguatge (TEL, afàsies…)
- Familiars amb algunes de les característiques anteriors, gent gran, etc.
- Personal docent nouvingut, facilitant la seva acollida i adaptació al funcionament del centre.
Un centre que procura per l’accessibilitat cognitiva de l’alumnat millorarà en:
- Orientació: L’alumnat sap on és i on vol anar sense por a perdre’s.
- Seguretat: Reducció de l’estrès i l’ansietat que genera la manca de comprensió.
- Autonomia: Capacitat de moure’s i prendre decisions sense dependre constantment de suports humans.
- Participació: Una millor comprensió fomenta que l’alumnat opini, participi i en vinculi activament en la vida del centre.
Cal que entenguem que la manca de mesures en aquest àmbit provoca un malestar emocional continu en l’alumnat, és una possible font de dificultats de regulació emocional.
Amb aquestes mesures es podran plantejar noves oportunitats per dur a terme activitats en què l’alumnat es relacioni amb l’entorn autònomament, es desplaci amb seguretat i tranquil·litat.
Quan l’alumnat entén l’entorn, anticipa del que passarà a cada moment i sap el que s’espera d’ell, es facilita l’autoavaluació, l’aprenentatge i la convivència.
Àmbits de millora de l’escola
En un centre educatiu en centrarem sobretot en:
- Sistemes de senyalització pictogràfics dels espais: clars, simples i universals.
- Sistemes de pauta, regulació i comprensió del temps: tant a escala de centre, d’aula i moments de lleure i convivència (menjador, extraescolars, patis…)
- Lectura fàcil: els comunicats escolars dirigits a l’alumnat i a les famílies han de ser fàcilment comprensibles i per tots els canals de comunicació que s’utilitzin.
- Avaluació i transformació dels punts desfavorables existents que actualment són barreres d’accessibilitat cognitiva (música massa forta, murals sobrecarregats, problemes d’il·luminació…)
Per on comencem doncs?
En principi podem pensar a posar pictogrames a tort i a dret, però tot té el seu temps i mètode, cal començar analitzant fortaleses, debilitats i entenent el moment com una oportunitat.
Per tant, com a equip directiu convençut de la necessitat de millorar l’accessibilitat cognitiva, cal establir la metodologia de l’anàlisi i qui el durà a terme. Els docents sabem fer avaluacions, sabem la importància de les llistes de verificació, i entenem que cal prioritzar els objectius a curt, mitjà i llarg termini.
Així doncs, aquest projecte no serà diferent, cal que hi hagi un equip responsable (generalment la CAEI) format i decidit, amb l’autoritat de l’equip directiu i amb uns procediments clars i si cal suport extern, cal buscar-lo.
Una eina estructural per a la inclusió
Millorar la claredat de la nostra escola és un exercici d’equitat i de justícia social, concreta a la pràctica els ODS 4, 10, 11 i 16 (Objectius del desenvolupament sostenible) i es basa en el DUA (Disseny Universal de l’Aprenentatge) per atendre la diversitat.
La inclusió no s’assoleix només amb més recursos personals, també amb un ús eficient dels que tenim, amb formació i amb la implementació de pràctiques com l’accessibilitat cognitiva, que esdevé la clau que permet a tot l’alumnat creuar la franja de la mera presència a la participació real.
I a la teva escola, per on començareu la transformació? Deixa’ns un comentari o comparteix les teves estratègies de senyalització!
Deixa un comentari