Cada persona és diferent, però en general ens movem en uns patrons semblants, una manera d’entendre el món i de pensar semblant.
La neurodiversitat es refereix a la variació del funcionament neurocognitiu, la manera de percebre el món diferent a la majoria, d’aprendre amb uns altres mètodes, raonar a un altre ritme i expressar-se per uns altres canals.
Aquest terme el va proposar Judy Singer als anys 90, proposant centrar la mirada en les diferències de raonament i processament de les persones i no tant en termes de patologies mèdiques, tot des d’un punt de vista inclusiu, reconeixent la diversitat de l’espècie humana.
El terme neurodivergència no és un terme diagnòstic formal, no apareix com a categoria clínica única en manuals diagnòstics com el DSM-5 o la CIE-11, però si que és un terme conceptual i social, que ens remet a una identitat, uns trets singulars a tenir en compte.
Algunes formes de neurodivergència habitualment reconegudes són:
- l’autisme (TEA)
- el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH),
- la dislèxia
- la discalculia
- la dispraxia.
Actualment hi ha un debat obert sobre l’ús de la paraula «trastorn» en aquests casos, i és ben cert que el llenguatge que emprem afecta en les nostres percepcions i intervencions.
Les persones neurodivergents ofereixen un punt de vista nou del món, poden aportar molt a la societat, a la família, al pare a la mare, als germans.
Alhora també ens plantegen reptes, ens qüestionen la manera com eduquem, com ens relacionem en l’entorn i quines accions podem promoure per tenir una societat amb igualtat d’oportunitats.
La neurodiversitat com a moviment social
L’enfocament de la neurodiversitat també és una perspectiva i un moviment social que promou acceptació, inclusió i adaptacions intel·ligents en l’educació, el treball i la societat en general. Aquesta perspectiva s’alinea amb el que s’anomena model social de la discapacitat, que posa l’accent en com els entorns poden crear barreres per a algunes formes de funcionar.
A diferència del model mèdic tradicional que busca corregir o tractar les diferències, la neurodiversitat proposa:
- Adaptar l’entorn per permetre que cada persona rendeixi al seu millor nivell.
- Valorar les fortaleses individuals i no només els dèficits diagnòstics.
- Fomentar drets iguals i suport real per a tothom
La neurodivergència no és una etiqueta que valori millor o pitjor una persona, sinó un recordatori que el cervell humà és divers i que la nostra scomunitat s’enriqueix quan aprofita totes aquestes diferències. Valorar l’ampli esprectre de possibilitats ens acosta més a una societat veritablement inclusiva.
Deixa un comentari